Beuratge màgic

"El ojo que ves no es
ojo porque tú lo veas;
es ojo porque te ve"
Antonio Machado

He decidit fer-me unes ulleres noves. Les que porto encara em serveixen i no són de les que passen de moda. Però estic cansada de la visió que em donen de les coses.

Amb els temps que corren qui no ho vegi tot negre és un inconscient o un boig. Molts es resignen amb la seva vida grisa i trista. Jo hauria de trobar aquest esperit conformista que tots tenim. Però és que em costa oblidar aquells moments en què tot era de colorins.

Decideixo posar color a la meva vida. Una gran determinació de les que fan perdre el color. Però sense que se'm pugin a la cara confesso estar disposada a passar-ne de tots colors. I així em va: rebent-ne d'una banda i de l'altra. Però tampoc no cal pintar-ho tot tan tràgic, perquè hi ha hagut moments acolorits i per sort, encara no conec el color de segons quines malvestats.

Triar l'opció multicolor és més que perillosa. A banda dels primaris hi ha els complementaris. I a més de càlids, lluminosos, encesos i vius et trobes amb els freds, foscos, apagats i morts... Fins i tot indefinicions tipus ala de mosca o color de gos com fuig, que amb tot plegat et pot portar a la merda d'oca.

Potser és molt millor l'opció unicolor: color de rosa. Ho veig pels meus amics que la porten instal.lada tipus lentilla dins la retina. Però els ha sortit tan cara aquesta operació! Tants sacrificis no sé si compensen. I a més, veure-ho sempre tot del mateix color deu ser força avorrit.

Per això, prefereixo provar aquesta nova visió amb unes ulleres. A veure si cobrir de rosada la realitat em convenç o no. Ja m'han avisat a l'òptica que aquest filtre de color rosa està tenint molt èxit. És una mena de beuratge màgic, i molt em temo, que com tots els encanteris deu tenir data de caducitat.