"Sensació de viure"

"Entre los extremos de cobarde y de temerario está el medio de la valentía"
Don Quijote de la Mancha. Miguel de Cervantes

M'agrada la fantàstica panoràmica que veig des de la meva aula: Barcelona, el mar i el Montseny. L'altre dia no va ser suficient per refer-me de la mala tarda que m'havien fet passar aquella colla d'indesitjables. La meva ànima supervivent va decidir refer-se anant a berenar i a l'Abacus a buscar aquell llibre que m'havia recomanat l'home de la granja dels cavalls.

Seguint amb la meva teràpia d'autofelicitat, avui he tocat una estona el piano i he prescindit del berenar. Els dits ja no em corren com abans, fa ràbia. Evitant deprimir-me he decidit anar al cine. Sempre veig pel.lícules en VOS, m'encanta sentir les veus dels actors malgrat que el meu nivell en anglès m'obliga a llegir, això fa ràbia també. Però bé, així llegint, estic en consonància amb aquesta nova etapa literària recén inaugurada de la meva vida.

La puntualitat és una bonica virtut que malauradament no tinc, però a la feina, concerts, teatre o cine no suporto fer tard, fa molta ràbia. He arribat amb el temps just per la visita obligada al WC prèvia a la comèdia romàntica històrica amb esperat final feliç. En estat de recuperació de la punyalada final de la increïble novel.la he preferit triar una pel.li que no em trasbalsi ni faci pensar gaire.

El millor de tot ha estat l'anunci que han posat abans de començar. Ara quedaré una mica esnob i diré que veig molt poca tele, reconeixo però, que estic enganxada a aquesta pantalla força perillosa també.

L'anunci demana un aplaudiment per qui paga el gimnàs i a sobre hi va, qui posa la seva casa i us diu "aneu, ja recullo jo", qui no fingeix davant d'un quadre "Ja està, ja ho he vist, és un quadrat negre", per la que no espera a casa sinó que ella truca i et convida a sortir, per qui abandona la carrera l'últim curs i comença a estudiar allò que realment l'apassiona, per tots aquells que s'atreveixen a deixar-ho tot per muntar un xiringuito a la platja...

Un spot com aquest el trobo genial, fa moltíssima ràbia que sigui el de la Coca Cola light!

Aprofitant l'aplaudiment dedicat "als homes que van pel carrer amb flors a la mà" demà dia de Sant Valentí uns equips d'aplaudidors aniran regalant roses i ovacions a qui passegi pel carrer i no li importin les mirades dels altres. Són tan llestos aquesta gent que ho faran a vàries ciutats espanyoles però cap de catalana. Espero que ningú protesti perquè no facin alarde aquí de la seva campanya publicitària. No cal explicar-los als de la Coca Cola que nosaltres som diferents i entre d'altres peculiaritats quan estem enamorats ho celebrem el dia de Sant Jordi.

Quina sort estar aquí i estalviar-me el trauma de demà Sant Valentí.

No puc entendre com algú es suporta tan poc que no li agrada fer activitats en solitari. M'ho passo tan bé jo anant amb mi al cine, a passejar, a berenar... Com deuen ser aquestes activitats tan meravelloses en la soledat quan es fan amb una bona companyia? El que em fa més ràbia de tot plegat és apuntar-me a l'eslògan de la Coca-Cola light per aplaudir a la gent decidida, valenta i sense complexes.

Si us plau: atreviu-vos!