Visita madrilenya

"L'home neix lliure, responsable i sense excuses"
Jean Paul Sartre

Em vaig tornar a quedar sense feina abans del que jo tenia previst i vaig decidir anar a Madrid a refer-me del disgust. Una festa va ser l'excusa de la meva visita. Les meves intencions eren desconnectar una mica, veure els amiguetes i situar-me en el panorama artístic-laboral. Al cap de 5 hores d'haver trepitjat la capital del regne ja m'havia sortit feina, arribar i moldre, o a la madrilenya, llegar y besar el santo.

Així que m'he quedat uns quants dies més dels que jo preveia. I aprofitant el viatge he pogut fer una audició per una companyia i m'ha sortit una altra moguda pel maig que intueixo que serà divertida. A mi m'agrada molt viure a Barcelona però és que... reconec que aquí el tema professional pinta més fàcil, i això em fot.

Per sort no tinc problemes amb l'allotjament perquè el Sebastian té clar que no vol conèixer ningú més, o em lloga l'habitació a mi o la té lliure. Ara aquella brasilenya que al desembre era medio-novia i al gener novia ha adquirit la categoria de mujer i viu a casa. És petita, de pell fosca, cabells color xocolata i ulls negres i brillants, la meva perfecta antítesi. Però el meu majordom sap triar bé perquè és un encant de dona, tal para cual. Ara ja té qui li renta la cuina, ella és una sense papers i ara per ara no té opció a cap feina digna. Jo estic fent moltes migas amb la meva "enemiga", m'explica coses i jo la corregeixo quan parla i l'ajudo amb els deures. I també sap cuinar de meravella, a part dels guisos manchegos del Sebastian menjo les especialitats de les Amèriques que cuina la seva senyora. Tinc majordom i cambrera particular!

M'encanta el retrobament amb els meus companys del món artístic sarsueler madrileny. Sempre disposats a tomar una cañita o un cafetito i tan contents de veure't per aquí, em sorprèn però sembla sincer l'afecte. Molts d'ells de fora, molts argentins, molts gays, molts amb esperances de triomfar en els grans teatres de la lírica, molts sobrevivint en la professió fent bolos per quatre duros... Havia oblidat el que és arribar a un assaig a primera hora del matí i trobar-te aquelles noies vestides com si anessin a una festa, més pintades que una puerta que diuen per aquí i amb un pentinat de paciència davant del mirall. Jo mai de la vida sacrificaria una hora de son a canvi de la tortura de l'assecador i de la brotxa de la reconstrucció facial. Elles m'accepten tot i que jo sóc una fan de la cara lavada i dels cabellos al viento. Però aquests dies vaig fantàsticament pentinada, la meva assistenta brasilenya és perruquera i perquè no perdi la pràctica em deixo pentinar ;-)

Una catalana molt ben tractada a Madrid, mal em pesi reconèixer-ho. Jo no dissimulo el meu accent, tot i així no m'ubiquen, els semblo estrangera però no saben d'on. Millor així, per si de cas.