jueves, marzo 30, 2006

Estimada iaia

"La imaginació és més important que el coneixement"
Albert Einstein

Aquesta tarda he anat a veure la meva àvia. Ja fa uns anys que sordeja i cada vegada més. Durant molt temps es va resistir al sonotone, finalment va haver de claudicar i accedir a posar-se'l. Però acostumada a no sentir sorolls, no li agrada portar l'aparell. No m'estranya. Quina gran felicitat deu ser poder portar una vida silenciosa i triar en quins moments vols tenir banda sonora de fons. Cada vegada hi sent menys, tot i tenir el sonotone posat. Però és tan llesta que ha après a llegir els llavis i se'n surt prou bé entre el que sent, el que veu i el que intueix.

Així que en comptes de parlar jo, prefereixo que ho faci ella. Gairebé sempre es queixa dels seus mals, de com d'avorrida que està de tot i de la porqueria que fan a la tele. Em torna a dir que està tan adolorida i que algun dia es prendria un cocktail de pastilles i au! I una altra vegada els seus dolors i de quantes ganes té de deixar de patir però que el d'allà dalt no se l'emporta...

Llavors em pregunta per mi. Està molt ben informada de tot, la meva mare la té al dia de tots els moviments familiars. Li deixo a la meva progenitora el gust d'explicar-li les meves coses, les adapta al seu aire afegint les seves apreciacions. Abans no suportava les seves reelaboracions dels fets, ara ja m'he acostumat i trobo que tenen el seu encant.

Fa anys li obsessionava el tema de casar la seva neta. Ara que ja deu haver renunciat a anar al meu casament i veure créixer els meus fills, jo trobo a faltar que em pregunti sobre els meus amoríos. Per si de cas, sabent que jo tinc cops amagats, fa anys que té l'ajuar, com ella diu, a punt: un meravellós conjunt de cortina i vànova de ganxet fetes a mà. No vull ni pensar quantes hores ha invertit en la confecció d'aquests nuviatges per a tots els nets! A més, a mi me'n va fer dos per indecisa... No sé si aquesta doble dot de ganxet és una premonició des de la sapiència que li dona la seva edat. Per què puc necessitar un segon cobrellit? M'augura un segon matrimoni? Una vida a cavall entre dues cases?

Sempre ha vetllat pel meu futur i sovint s'encomana a Santa Cecília, patrona de la música, i posa una espelma en el seu altar particular. No entén per què els seus precs no aconsegueixen fer debutar la seva neta al Liceu. De fet, ja he cantat i actuat al Liceu pero no fent de primadonna com ella voldria. Pobres sants del cel, no deuen donar l'abast amb tanta petició dels seus devots. I els que els ho retreuen encara en deuen sortir perjudicats...

S'està moltes hores sola i té massa temps per barrinar. Sort que s'entreté amb la labor i la jardineria. "La família sempre està massa enfeinada" Pobra dona, tant que fa i es preocupa per nosaltres i tant poc cas que li fem. Sort que té les seves plantes, amb ella sent que algú la necessita. Les té totes a la cuina perquè diu que és allà on els agrada estar, on els toca més el sol. Com n'estan de precioses! És divertit trobar-te aquell verger instal.lat entre els fogons.

Jo crec que la cuina ajardinada és l'excusa perfecta per a no haver de guisar. Li encanta dir que no menja, i realment a l'hora dels àpats sembla un ocellet picotejant. Els seus mals d'esquena agraeixen el seu poc pes i ja m'agradaria a mi tenir les seves cames.

El que sí he heretat d'ella és que a les dues ens encanta explicar històries. Exagerant algun detall que faci guanyar interès a la narració, és clar. Ella té molta gràcia explicant-les, n'ha viscut tantes... És difícil esbrinar fins a quin punt la seva ment fantasiosa ha adaptat la realitat. Però si us explica que passava contraban fins que una germanastra seva la va denunciar, que tenia una germana que vivia a Hawai, que el seu germà alt i ros feia d'alguna cosa semblant a gigoló, o que podia haver estat Marquesa de Monsacrati... us asseguro que no s'està inventant res. I tantes altres que més val que no us expliqui!

3 comentarios:

annatarambana dijo...

M'ha agradat aqeust post! Està ple de tendresa.

Anónimo dijo...

Altre frase de l'Albert: "La alegría de ver y entender es el más perfecto don de la naturaleza."

Pobreta la teva iaia, digues que s'encomani també a San Antonio.

alatrencada dijo...

"A San Antonio como es un santo casamentero,
pidiendo en matrimonio,
le agobian tanto..."