6 de maig del 2006

"He arribat per fi al que volia ser de gran: un nen"
Joseph Heller

Ahir vaig tornar a perdre un avió. El Sebastian em va portar a l'aeroport amb suficient temps, però no vam calcular que sortia de la nova terminal, la 4S. Sense immutar-me vaig pagar el peatge que cobren per arribar-hi, però el meu xofer que no està acostumat als abusos de les nostres autopistes estava indignat.

En cap moment vaig sospitar que feia tard. Per això no podia creure que aquella hostessa tan amable em digués "El vuelo está cerrado, llegas cinco minutillos tarde...". Jo mai porto rellotge però el meu mòbil deia que eren les 8.10h i el vol sortia a les 9.00h i no em calia facturar equipatge. Els vols de pont aeri tanquen 20 minuts abans i els vols d'Iberia 45 minuts abans. Però resulta que en aquesta nova terminal és 55 minuts abans!

La idea de quedar-me el cap de setmana a Madrid o de passar 8 hores a la carretera m'horroritzava. No em vaig poder estar de dir-li al tòtil del venedor del nou bitllet que a mi no em sobraven les peles i que evidentment no anava pel món amb 200 € a la butxaca com a resposta al seu fred "Efectivo o tarjeta?" que contrastava amb les meves llàgrimes d'impotència.

Vaig haver de patejar-me tota la terminal a la recerca d'un caixer de CajaMadrid (comissió al canto) perquè el tòtil de somriure fals no acceptava targetes de dèbit. I a sobre, el caixer es va quedar amb la meva targeta!! I la inepta del 902 em va dir que ella no podia fer res i que era a "la Caixa" a qui havia de trucar per fer la reclamació!!!

Quin mal rotllo de dia d'aniversari! No podia pensar una altra cosa. Vaig entendre perquè calia tant temps d'antelació quan vaig haver d'agafar un tren per arribar a la porta d'embarcament. Finalment ens vam enlairar amb una demora de 40 minuts per problemes de trànsit aeri i no vaig poder protestar, mentre que per cinco minutillos jo vaig haver de pagar un pastón!

Casualitats de la vida dins l'avió hi havia un amic meu i a la sortida vaig trobar família. La dona del meu cosí se n'anava a Tòquio per feina deu dies deixant un bebè de 7 mesos que fins fa dues setmanes la tenia 24 hores a la seva disposició. Em va fer moltíssima pena veure aquella mare amb el petit en braços i les cares desencaixades dels tres. Necessiten el sou d'ella i el nen estarà ben atès pel pare i avis, però es trobaran tant a faltar...

El meu mal rotllo no tenia cap sentit. Estava a Barcelona per passar el dia del meu aniversari amb la gent que estimo. Això no té preu, per molta ràbia que em faci haver regalat uns quants euros a Iberia!

Feliç dinar familiar al gust de l'amfitriona i pastís amb espelmes. Però les peripècies del dia encara no havien acabat. Vaig trigar gairebé 1 hora i mitja per arribar al sopar amb la colla d'amics de tota la vida. El fotut xou de la Fórmula 1 de l'aire va col.lapsar Barcelona i tots els poblenovins vam fer tard al restaurant.

Després del sopar, vam anar a prendre algo i a ballar, feia segles que no ho fèiem. Fa poc la més petita complia els 30 i amb nostàlgia xerràvem de les nostres farres i bogeries dels vint-i-tants. La prova irrefutable que ens estem fent grans arribarà al desembre quan neixi el que serà el primer fill de la colla. Em farà moltíssima il.lusió recordar que va ser el dia del meu 31è aniversari quan els Follett ens van anunciar la feliç notícia del seu embaràs.

La meva fama de pitonissa s'ha vist potenciada perquè vaig predir que el petit follet neixeria l'any 2006. Pels pèls però ho he encertat. La porra sobre si serà nen o nena i del dia que arribarà al món ja està feta. En el que estem tots d'acord és que aquesta personeta de gran serà actor només per molestar al seu pare que un dia va confessar que odiava el teatre.

Avui amb els amics estimats de l'Oca un arròs vora el mar i un vi blanc fresquet i més pastís... I divendres al cuartel ja vaig portar bombons per a tots i després ens vam anar a tomar unos vinos. Fatal tanta celebració per a l'economia i per a la dieta! Haver-me quedat a Madrid hauria resultat depriment però millor per a la butxaca i pel cul.