viernes, junio 02, 2006

Supernanny

"Mai hauria tingut èxit a la vida si no hagués prestat a la cosa més insignificant la mateixa atenció i cura que he prestat a la més important"
Charles Dickens

Els meus pares s'han independitzat de casa. Han trobat un treball temporal, sense contracte i de llarga jornada que els obliga a instal.lar-se per uns dies a l'apartament de la Costa Daurada.

Ell fa de Supervisor general, controla la feina de paletes i pintors i vetlla per la seguretat. Ella és la Cap d'una brigada de neteja inexistent, tota sola endreça i passa la baieta. La urgència d'unes reformes a l'habitacle estiuenc ha facilitat la reinserció laboral d'un prejubilat i una mestressa de casa. Com a recompensa, aviat gaudiran amb tranquil.litat d'uns dies de pànxing i platja.

De retruc també jo he trobat feina. Faig de cangur de la iaia, la tieta i la germaneta. La meva mare m'ha deixat al càrrec de la mansió familiar i les seves inquilines.

La iaia viu sola amb les seves plantes al pis de dalt. Li vaig omplir la nevera i la despensa, menja tan poc que li durarà més d'una setmana. Entre la jardineria, la labor i el televisiu trist final d'una folklòrica la tinc més que entretinguda. Cada vuit hores li faig passar el "control de qualitat", amb l'excusa de posar-li una gota a l'ull que té fomut comprovo que tot estigui en ordre. Una estona de companyia que ella aprofita per queixar-se dels seus mals. Almenys un parell de vegades a la setmana s'enjoia i s'engalana perquè toca prova o visita al metge. Anada i tornada amb ambulància de luxe amb servicial conductor especialment simpàtic el dia que l'acompanyant és l'estupenda neta.

La tieta passa per una bona temporada i es troba força bé. Pobra dona té de tot: Parkinson, Diabetis, angina de pit, hipertensió, els ronyons no gaire fins... Malgrat estar jubilada i totes aquestes malalties molts dies s'empolaina, es posa l'últim pingo que ha comprat al Corte Inglés, crida un taxi i se'n va a l'antiga feina. A part de competir amb mi pel control de la mansió s'ocupa de cuinar. Li agrada fer-ho i les seves delicatessen tenen més èxit que el meu arròs integral.

La germana d'ulls castanys té prou edat com per cuidar-se sola, però és la petita i sempre s'arrepenja que dona gust. És una noia peculiar que sempre ha viscut envoltada d'adults. Super despistada però més madura que la gent de la seva edat, és bona conversadora i consellera. Ho sap tot de tot, llegiria a totes hores, li fan pànic els gossos i li encanta el pernil de Jabugo i el color rosa. Només m'és una molèstia quan monopolitza el telèfon o ha de fer algun treball per la Uni i no em deixa l'ordinador.


La iaia s'espavila prou sola, la tieta no dona feina, més aviat me'n treu i la universitària prefereix no rebre les meves atencions. Aquest cangur familiar és molt fàcil! El pitjor de tot són els informes que m'exigeix la meva governanta. Cada dia truca no-sé-quantes-vegades i em sotmet a un minuciós interrogatori. Ho té clar si es pensa que em xivaré d'alguna malifeta que ha fet la seva mare, del règim que es salta la cunyada o que la seva nena ha quedat amb algun indesitjable o ha passat tota la nit llegint...

Les tasques domèstiques són suportables si prescindeixes de la neteja a fons i t'oblides de la planxa. Amb una iaia que ni embruta ni gasta i una tieta hiper ordenada no t'importa que s'escaquegi de l'escombra la de "+ de 20". M'envien al súper i em deixen comprar el que em dona la gana. M'encanta i fins i tot fora d'hores concorregudes em relaxa: amb el Mercadona a la cantonada, ascensor i sabent que paga la factura un altre.

M'agrada prou aquesta feina. Llàstima que sigui temporal i no retribuïda. Però no puc queixar-me perquè guanyo el mateix sou que la dona de la neteja i el segurata que m'han contractat.

Molts dies tenim visita especial del primer pollet que el niu va gosar abandonar. Aquesta casa deu estar posseïda perquè no hi ha qui es desempellegui d'ella. Va aconseguir el retorn de la filla bohèmia del colomar mentre no canta a Madrid. I pocs dies permetrà la independència dels pares desitjosos de canviar les lliteres per l'aire condicionat. La filla pròdiga dues nits setmanals dorm al seu llit de soltera. Estic segura que no ho fa pels drets de successió, no és el seu estil, i en qüestió de números l'Economista sap que no som competència. I a més, la meva germana gran ja ha resultat la més afavorida de l'herència genètica. Els seus ulls blaus són l'enveja dels castanys de la Psicopedagoga i dels marró-verdosos de la Cangur-Artista.

3 comentarios:

el paseante dijo...

Aquesta casa és la de "Mujercitas", de Louisa May Alcott. Us imagino a totes plegades a la nit llegint les cartes dels pares des de la Costa Daurada, amb la llum d'una espelma.

alatrencada dijo...

Quantes vegades he llegit aquesta novel.la i m'imaginava ser la Jo March...

Doncs tens raó, però les cartes adaptades als temps actuals. Totes plegades al voltant de l'altaveu del telèfon escoltant les notícies des de la costa.

Colomet dijo...

Bona nit Alatrencada, et convido a visitar el meu piset: http://colometa.blogspot.com/