Santa Cecília

"Sense música la vida seria un error"
Friedrich Nietzsche

Avui 22 de novembre és Santa Cecília, patrona de la música. Una de les poques dates de sants juntament amb Sant Jordi, Sant Joan, els Innocents o el dia de la Verge de Montserrat que mai oblido.

Vaig començar a estudiar música als 9 anys, una mica grandeta. Un dia em vaig il.luminar i vaig demanar que m'hi apuntessin. La meva mare hauria pogut no fer-me cas perquè jo era una mica capritxosa i tant podia haver dit taekwondo com pintura... Però vaig dir música i a ella que té feta tota la carrera de piano, li va faltar temps per portar-me a l'escola de música. Molt no prometia, era una nena de veu afònica i amb poca oïda musical que als 6 anys la seva professora del col.le de monges havia expulsat de la coral. Suposo que vaig ensopegar amb bons mestres que em van saber "arreglar".

Des de llavors cada any tocava concert per Santa Cecília. Això significava també càstig per a la família que havien de patir l'audició de piano de la nena. En passar al Conservatori vaig respirar un temps doncs allà fèiem festa i tots contents. Però de nou va tocar pringar quan vaig passar a fer jo de mestra. Els nanos d'avui dia no estudien gens i cap era capaç als dos mesos d'haver iniciat el curs de tocar alguna peça mínimament presentable. Així que el concert d'alumnes de Santa Cecília va esdevenir el concert dels professors. Excepte alguna vegada que vam solucionar el problema portant berenar a l'aula, tota la canalla encantada amb el dia de Sant Ganxito i Santa Fanta Naranja.

El més estrany de tot plegat és que al llarg de tants anys ningú m'ha explicat la història de la meva patrona. La llegenda de Sant Jordi i el drac la saben tots els nens, per què no la de Santa Cecília? Gràcies a Sant Google tot té solució.

Cecília va viure al s.III dC a Roma. Era una donzella a qui van casar contra la seva voluntat amb un jove pagà. Ella el va convèncer perquè es convertís al Cristianisme i va aconseguir que respectés la seva virginitat. Va ser arrestada per propagar la fe cristiana i condemanada a morir asfixiada en uns banys romans. Segons explica la llegenda la santa va passar dos dies tancada al bany cantant alegrement enmig d’una fumera insuportable. Finalment, va ser decapitada.

Crec que tampoc seré jo qui difongui aquesta història entre els meus petits alumnes, la paraula verge segur que la coneixen però voldran saber què vol dir. Amb els adolescents corro el risc que siguin ells amb 14 o 15 anys els que m'expliquin la seva vida sexual. I em resulta massa còmica la imatge de la pobra Cecília entonant càntics al senyor i que la facin callar els guàrdies romans que no suporten els seus cantussols amb un tall de destral.

Hauria preferit quedar-me amb el record del quadre preciós que la meva iaia té penjat a la saleta. Una santa d'ulls blaus que canta mirant als cels mentre s'acompanya amb el piano. Llàstima que aquest instrument no va ser inventat fins al segle XVIII. Haurien de detenir a tots els pintors que s'han dedicat a falsejar la història.