"El paradís el prefereixo pel clima; l'infern per la companyia"
Mark Twain
Pluriocupació en 15 dies de vida madrilenya.
Còmode i relaxat sembla el pla de vida d'una puta que fa Macedònia: unes horetes d'assaig musical diari, cañita a la sortida i temps per veure els amiguetes, passejar i fer les tasques domèstiques... Hauria estat massa bonic així!
El dia següent de l'aterrada em trucaven per un bolo d'aquells que l'ingrés relluu en el compte corrent: llegar y besar el santo! Cantar un número del Rèquiem de Fauré en la presentació de l'últim model de la BMW. Un 10 per al publicista de turno que pretén vendre cotxes amb l'eslògan: "Mori a la carretera però no es preocupi, que anirà al cel..."
Va resultar tota una experiència: Cantar darrera una cortina més cutre que la de la banyera de casa, seguir el director que intueixes en un monitor i no fer cas dels aplaudiments a mitja interpretació quan el flamant vehicle entra en escena... A punt vaig estar de proposar que ens fessin aparèixer assegudes a sobre com les hostesses del "Un, dos, tres"! Som mercenaris encantats que la música clàssica es posi de moda en els anuncis, tant fa si són cotxes, iogurts o roba interior. Visca la prostitució musical!
El millor de tot, el cocktail de lujo! Vinga safates amunt i avall: entrants, fregidets, resposteria... i un Rioja d'excepció! No vaig tastar el champagne, intueixo que els jefazos de la BMW són peperos i deuen fer boicot al cava català! Tampoc vaig aprofitar l'ocasió per pescar un bon partit, la gomina i el deje castizo d'algun chulo capaç de gastar-se 70.000 € en un cotxe em fan repel.lús. Si algun dia abandono la meva condició d'obrera serà per mèrits propis. Vaig preferir alternar amb els compis i deixar-me seduir per la veu d'un baríton amb cognom valencià que dedicat al mundo-bolo amb prou feines guanya pel lloguer del seu pis a Leganés.
Fent mans i mànigues per combinar els assajos del cotxe "Faureònic" amb els de l'Español teatre i aprendre la partitura nova Macedònica, que no és gens fàcil, he anat de cul. Sense temps per a barallar-me amb el plànol del metro, omplir la nevera o posar la rentadora... I ni un sol dia de descans, els caps de setmana han caigut funcions de Bruixa a les rodalies de los madriles!
Per a combatre l'estrès res millor que una mini escapada per a respirar aires mediterranis. Diumenge passat arribava a casa amb la troupe japonesa a l'hora del dinar familiar i dilluns a les 7h emprenia novament el vol cap a la sobreexplotació laboral. Una bogeria! El pont aeri no s'ha inventat només per als alts executius. L'obrera de l'espectacle no espera fer-se rica amb la seva professió i ni mandra, ni cansament ni els diners d'un bitllet d'avió eren motius per perdre'm l'estrena del musical del Prof. Penyacarbassa i l'Emperador ni la festa de celebració.
Com n'és d'esgotadora la puta vida madrilenya!
Mark Twain
Pluriocupació en 15 dies de vida madrilenya.
Còmode i relaxat sembla el pla de vida d'una puta que fa Macedònia: unes horetes d'assaig musical diari, cañita a la sortida i temps per veure els amiguetes, passejar i fer les tasques domèstiques... Hauria estat massa bonic així!
El dia següent de l'aterrada em trucaven per un bolo d'aquells que l'ingrés relluu en el compte corrent: llegar y besar el santo! Cantar un número del Rèquiem de Fauré en la presentació de l'últim model de la BMW. Un 10 per al publicista de turno que pretén vendre cotxes amb l'eslògan: "Mori a la carretera però no es preocupi, que anirà al cel..."
Va resultar tota una experiència: Cantar darrera una cortina més cutre que la de la banyera de casa, seguir el director que intueixes en un monitor i no fer cas dels aplaudiments a mitja interpretació quan el flamant vehicle entra en escena... A punt vaig estar de proposar que ens fessin aparèixer assegudes a sobre com les hostesses del "Un, dos, tres"! Som mercenaris encantats que la música clàssica es posi de moda en els anuncis, tant fa si són cotxes, iogurts o roba interior. Visca la prostitució musical!
El millor de tot, el cocktail de lujo! Vinga safates amunt i avall: entrants, fregidets, resposteria... i un Rioja d'excepció! No vaig tastar el champagne, intueixo que els jefazos de la BMW són peperos i deuen fer boicot al cava català! Tampoc vaig aprofitar l'ocasió per pescar un bon partit, la gomina i el deje castizo d'algun chulo capaç de gastar-se 70.000 € en un cotxe em fan repel.lús. Si algun dia abandono la meva condició d'obrera serà per mèrits propis. Vaig preferir alternar amb els compis i deixar-me seduir per la veu d'un baríton amb cognom valencià que dedicat al mundo-bolo amb prou feines guanya pel lloguer del seu pis a Leganés.
Fent mans i mànigues per combinar els assajos del cotxe "Faureònic" amb els de l'Español teatre i aprendre la partitura nova Macedònica, que no és gens fàcil, he anat de cul. Sense temps per a barallar-me amb el plànol del metro, omplir la nevera o posar la rentadora... I ni un sol dia de descans, els caps de setmana han caigut funcions de Bruixa a les rodalies de los madriles!
Per a combatre l'estrès res millor que una mini escapada per a respirar aires mediterranis. Diumenge passat arribava a casa amb la troupe japonesa a l'hora del dinar familiar i dilluns a les 7h emprenia novament el vol cap a la sobreexplotació laboral. Una bogeria! El pont aeri no s'ha inventat només per als alts executius. L'obrera de l'espectacle no espera fer-se rica amb la seva professió i ni mandra, ni cansament ni els diners d'un bitllet d'avió eren motius per perdre'm l'estrena del musical del Prof. Penyacarbassa i l'Emperador ni la festa de celebració.
Com n'és d'esgotadora la puta vida madrilenya!
3 comentarios:
Abans dels anuncis de BMW ja existia la música clàssica?
No et queixis que estàs feta una "chulapona". A veure qui et fa tornar a tu.
Ai..en poc temps et posaran xòfer!
nena, i lo bé que t'ho passes què? com mola la teva vida farandulera, ni que sigui amb stress...
spero que comencin a triomfar els anuncis amb corus i d'aqui surti un ofici amb molt de benefici!!!
Publicar un comentario