Cargol treu banya

"Una de las ventajas de no ser feliz es que se puede desear la felicidad" Miguel de Unamuno

Avui m'he llevat amb unes esgarrapades a la cara. No és la primera vegada que inexplicablement en mirar-me al mirall de bon matí em trobo amb alguna sorpresa desagradable. M'he sentit com una adolescent quan descobreix l'aparició d'un horrible gra de pus. Aquell granet que sempre sorgeix el dia més inoportú. Per sort no vaig ser una teenager amb proliferació de grans a la cara.

No és greu sortir al carrer amb aquesta pinta. En principi no m'importa el que la gent pugui pensar. Quan em vegi alguna veïna, la del forn o el meu cambrer favorit creuran que algun gat mimós ha volgut deixar en el meu rostre la seva petjada. Ell també la va deixar una vegada i vaig haver d'ocultar-la amb corrector antiulleres i jersei de coll alt durant uns quants dies. El que passa és que jo no tinc gat i tothom sap que no en puc tenir. Sóc al.lèrgica. Entre altres coses tinc al.lèrgia a gats, gossos i qualsevol tipus d'animal amb pèl. El meu amic solter volia regalar-me alguna bestiola que em fes companyia: una iguana, un llangardaix... Jo penso que abans hauria de provar de conviure amb un home pelut. Probablement dec tolerar millor el pèl humà. Algun home ja ha aconseguit fer-me plorar, així que només uns quants estornuts s'afegirien al llagrimeig que em provocaria el "Floquet de neu" o "l'Ós Yogui" afortunat.

No sé si sortir al carrer. Sé que he estat jo mateixa l'esgarrapadora de la meva cara però culparé al gat dels veïns abans que a algun mascle amb debilitats felines com a responsable de tal desastre. Moltes vegades menteixo per facilitar les coses. No ho faig per alimentar les meves capacitats creatives ni tan sols per ocultar detalls que no m'enorgulleixen. És una manera d'estalviar temps i energies.

Decideixo sortir al carrer. Piiiiip piiiiip!! Missatge! Podria ser del Gat amb botes, del Silvestre, del Garfield o de Felix el gato. És preferible creure que un gat de la ficció m'envia un missatge confesant una esgarrapada nocturna abans que admetre l'autoviolència. Què hi ha de dolent en l'autolesió? Per què em fa por acceptar que en un estat inconscient m'autoagredeixo per alguna raó que desconec o que prefereixo no saber? Però no, no és cap gat. És un missatge del Cargolet! Sempre apareix quan menys ho esperes. L'hauria de considerar com un personatge de ficció ja que amb ell no es pot tenir cap realitat. Ara apareix, ara desapareix. Què deu voler ara?

El Cargolet prefereix viure entre els seus llibres, amb les seves correccions, la seva dieta vegetariana i les seves 8 hores diàries de son. Que jo sàpiga de tant en tant es fa una palla. I més de tant en tant té ganes de fotre un clau. Ha oblidat que una vegada va treure la banya i va aconseguir enamorar una noieta que li reia les gràcies. Que ell es faci mal a sí mateix negant-se a alguna possibilitat de felicitat mai es considerarà una autoagressió. En canvi, que jo em lesioni la cara sense motiu conegut superaria el límit d'excentricitat que ell pot tolerar.

"Tot bé Colometa? Jo molt liat. Ens veiem un dia xica. Bussi"

No sé si tinc ganes de veure'l. I menys amb la cara que tinc... Si li explico al Cargolet les meves tendències agressives s'escandalitzarà segur. No és just. Quanta gent hi ha que es fan mal a sí mateixos i ningú fa cap escarafall al respecte? La inquieta que va decidir tornar amb el nòvio que li fa perdre les ganes de viure. L'emprenedor que va renunciar als seus somnis, la ironia que gasta ara és l'únic que li permet fer suportable la seva trista existència. L'incapaç de fer un pas per por a perdre la poca estabilitat que creu tenir. La nostàlgica que prefereix alimentar-se de records i ha après a gaudir de la tristesa...

Ja he sortit al carrer. No fa fred, ni plou, ni bufa el vent, ni ha sortit el sol. Sembla ser que la meva cara no crida l'atenció, potser sóc una exagerada. Mentre passejo penso com puc treure'n profit de tot plegat. Hauré de seguir amb les agressions. Puc creure que és una senyal d'ordre diví, o fingir ser una santa com la Sampietro en aquella pel.li, o crear una nova moda que es basi en l'esgarrapada facial... Podria treure'n la patent, llàstima que això de fer-se mal sigui un invent tan antic.