jueves, enero 26, 2006

Fredes decisions

"Les dones no mesuren mai els sacrificis; ni els seus, ni els dels altres"
Anne Louise Germaine de Staël

M'ha trucat la meva amiga violinista que estava a Barcelona per si tenia una estona per quedar. I tant. Fa mesos que no ens veiem i la trobo molt a faltar. Ningú com ella posa tant interès escoltant les meves peripècies i enyoro el seu punt de vista pràctic sobre totes les coses. M'encanta saber les seves històries, la seva llista d'amants és tan envejable com llarga la de desenganys.

Va marxar a viure a Berlin aquest estiu sense saber ni una paraula d'alemany. A aquestes alçades segur que l'entén i el parla molt millor que jo que vaig estudiar-lo 3 anys. Està treballant en un restaurant de cuina espanyola 6 hores 4 dies a la setmana i té tot el temps del món per fer el que vol. M'explica que està encantada fent vida d'estudiant, anant a la universitat i a classe de perfeccionament de violí.

Me n'alegro de veure-la tan contenta. Qui podria ser tan feliç allunyada de la família i els amics, suportant temperatures sota O i sobrevivint amb un sou de cambrera??

Ella és de les que creu que el món és dels valents, atrevida i decidida. També dubta, pateix i passa els seus mals moments, és clar. Però bé, totes les inclemències es resisteixen millor quan s'està enamorat. Resulta que el seu rotllo amb l'argentí que jo creia finalitzat es va reemprendre i ha fet grans progressos en la distància. La violinista independent reconeix obertament després d'haver fet el primer glop a la seva camamilla, que està super enamorada de l'argentí tarambana. I abans de fer el segon glop, em notifica que està disposada a passar la resta dels dies de la seva vida amb ell. Visca l'amor!

Recordo un tros d'home alt i guapo, músic de jazz que venia xocolates per pagar el lloguer del pis que compartia amb 4 noies més. Els dies que tenia lliure anava a ballar tango a la milonga on va conèixer la catalana que seria la dona de la seva vida. "El primer tango que vam ballar ja van saltar xispes, imagina't al llit..." Nits de passió i dies de conflicte. Com voleu que no trobi a faltar Frau Geige i les seves històries? I pensar que m'he perdut els detalls de la reconciliació!

Ens fem grans, penso jo, fins i tot els que portem una vida inestable per gust desitgem tenir alguna cosa on aferrar-nos. Per sort l'argentí també té nacionalitat italiana i no caldrà cap casament pels papers. Així m'estalviaré cantar l'Ave Maria mentre a la feliç núvia se li espatlla el maquillatge amb l'emoció del moment.

Ens fem grans, penso jo, però encara no tan grans com per haver de decidir amb urgència si volem tenir un fill. La violinista independent que havia renegat de la seva capacitat reproductiva em notifica quan ja ha acabat de beure's la seva camamilla, que vol tenir fills amb l'argentí xocolater. "Hi hauríem d'haver afegit un bon raig d'anís a la camamilla, almenys a la meva!" Això ja no ho penso, ho dic en veu alta. Temo que en qualsevol moment em faci la darrera notificació: que ja està prenyada. És bonic que una parella que s'estima vulgui tenir fills, però no és cap obligació. Frau Geige Solistin sempre havia perjurat que els nens no entraven en els seus plans. I la vida de Herr Argentin Kakao ha estat sempre un kaotisch cacau!

Em sorprèn que es pugui canviar d'opinió tan fàcilment, però no m'hauria d'estranyar tant. Que a mi em costi prendre decisions no ha de voler dir que li hagi de costar a tothom. Em fascina la gent que canvia de vida en un "plis plus". Moltes vegades són decisions preses per la motivació més gran que mou el món: el que arribem a fer per amor!! Totes les bogeries tenen justificació. L'amor incondicional d'una mare per un fill, que sovint abonyega, l'amor fanàtic d'un seguidor del Barça que no sopa del disgust el dia que perd un partit, o el d'un extremista religiós que mata i fins i tot entrega la seva vida per l'amor a uns ideals...

I quants "petits" sacrificis fem per amor! Des de qui se'n va viure a un país que no és el seu, qui renuncia al seu animal de companyia, qui s'acostuma a menjar sense sal... Tinc un amic que era abstemi convençut però deu estar a punt de convertir-se en el millor enòleg de Catalunya. Conec qui ha deixat de fumar i qui ha abandonat 3 aparells de televisió en la mudança a una casa on l'única pantalla existent és la de l'ordinador. I tampoc no se la mira. Oblida't de mails, mòbils, missatgets, trucades i acostuma't al " no se encuentra disponible..."

Ja sé que estant en parella trobes un munt de coses interessants a fer. No ho dubto gens. I me n'alegro molt que els meus amics sàpiguen canviar d'opinió. Beure una mica de vi dona un toc d'alegria a la vida, fumar perjudica seriosament la salut, i segons quins programes de la tele són encara més perjudicials que el tabac per la salut mental.

Que bé! Acabo de recordar que jo també sé fer grans sacrificis per amor. No m'agrada ser tan diferent a la resta de mortals. Si cal seré capaç d'aficionar-me a la cuina maorí, als campionats de motos o a les immersions subaquàtiques. Ara mateix dubto sobre el temps verbal més adequat per confessar la meva particular immolació: Jo he fet, feia, faig, faré, faria, hauria de fer... DIETA. Diria que és un sacrifici per amor molt egoista i molt idiota que mostra la meva personalitat egocèntrica capaç de resistir amb un caldet sense gust i una fulla de col com a plat fort. És molt dur estimar-se a un mateix, hauria de deixar de fer-ho.

Falsa alarma! No està en camí el fruit egoista de l'amor entre la violinista i el jazzístic argentí. Però no trigarà. De mare decidida i pare cap verd tinc curiositat per veure què en pot resultar. D'aquí a pocs anys, cansats d'aguantar les baixes temperatures i els freds caràcters alemanys, preferiran tornar i portar una vida convencional però assolellada. Llavors l'anissada tocada de l'ala haurà renegat de la vida artística i a l'escola de música ensenyarà la clau de Sol al petit Mozart-Piazzolla.

3 comentarios:

fadosolre dijo...

bé, crec que sacrificis fem tots, ara, fins a quin punt ets capaç de sacrificar per amor?... viure en alemanya? fer dieta.... crec que l'unica cosa que no pots fer per amor es canviar, perque corres el risc de deixar d'agradar... ara que tampoco es bó donar una imatge diferent de la que tens... en fi que m'agrada com escrius. Continua escrivint, un petò

TheHorror dijo...

Escolta reina, llegint la descripcio de l'argenti xocolater em fa pensar en si seria molta coincidencia que es digues...Gustavo??

TheHorror dijo...

Ah si, dues coses que oblidava:

Quan vas estudiar alemany durant 3 anys? I jo sense saber-ho!

La cuina maori no se, reina, pero iniciada en la musica maori si que ho estas....