miércoles, enero 25, 2006

Ciències no exactes

"La belleza que atrae rara vez coincide con la belleza que enamora"
José Ortega y Gasset

Aquesta tarda m'he trobat el meu professor de Ciències dels Jesuïtes. M'ha agradat que recordés la meva cara i m'ha afalagat encara més que no hagués oblidat el meu nom. Jo guardo molt bon record de les seves classes, es notava que vivia el que explicava, sabia transmetre la seva passió a l'alumnat. Ja ho diuen que és el professor el que fa l'assignatura. Em vaig penjar tant d'ell que fins i tot va aconseguir fer-me disseccionar amb entusiasme una cobaia, amb la llàstima que em fan aquests bitxos a mi.

Tothom s'ha enamorat d'algun profe a l'adol.lescència. És curiós trobar-te'l amb una mica de panxa i cabells grisos mirant Cds al departament de Clàssica de la FNAC al cap de 15 anys. M'explica que va treure unes oposicions al cap de poc i que està en un Institut conflictiu però que s'hi troba prou bé... És clar, penso jo: on estigui ell és impossible que no s'hi estigui bé. Quin horror: es desperta l'antic sentiment i me l'estic mirant amb aquella cara de tonta que em delata de seguida. Mentre intento dissimular-ho ell aprofita per fer-me la temuda pregunta: "I què tal, com et va tot?" de la qual me n'he sortit prou airosa explicant les meves últimes peripècies sarsueleres per Madrid.

Per sort, un noi que hi ha per allà ens talla abans que jo li declari el meu amor. "Mira, aquest és el meu fill", em diu. Déu nos en guard!! Me'l miro de dalt a baix: un magnífic exemplar millorat de Profe-de-ciències amb només 20 anys! Un clar exemple que demostra la certesa de la teoria de l'evolució de l'espècie. Em dedica un somriure generós i em diu: "Ui... la teva cara em sona"

Que petit és el món! Resulta que el xicot va ser alumne meu quan vaig començar a fer classes a l'escola de música. I jo sense adonar-me que aquell marrec que desafinava de mala manera seria un futur mascle tant insuperable?! I sense saber que el marit d'aquella mare que recollia puntualment el seu fillet era l'afortunada dona del meu adorat Profe de Ciències!!

Riem tots tres pel descobriment d'aquesta curiosa coincidència. Quina tarda més prolífica!, penso jo. He trobat dos exemplars dignes de formar part de la meva llista d'homes interessants, força escassa, per cert.

Dubto sobre quin dels dos triaria si pogués escollir. És que tots dos m'agraden. El madur super interessant que amb una sola mirada aconsegueix desfer-me o el semental inexpert amb ganes de menjar-se el món? El professor del que tot ho pots aprendre o l'alumne a qui tot li pots ensenyar?

Per sort nostra, en aquests casos no som nosaltres les que triem el producte. El yogurín de cuerpo Danone no mostrarà cap interès per la vella mestra que li cantava el "Plou i fa sol". Això només li passa a la Demi Moore que ha visitat no-sé-quantes-vegades el quiròfan i té una super mansió a Beverly Hills. I l'exprotagonista de les meves il.lusions amoroses pensarà que sóc una mocosa amb una vida massa bohèmia per a ell. Ni l'un ni l'altre.

Em consolo pensant que el noiet de gustos musicals refinats segurament serà gay. I que el seu orgullós pare deu seguir casat amb aquella dona que tan feliç el fa. De totes maneres, he captat el desig en la seva mirada quan ens acomiadàvem.

3 comentarios:

Chatnoir dijo...

El món és petit.. molt petit (per sort)

I sí, segur que la mirada era de desig ;-)

TheHorror dijo...

Una cobaia vas disseccionar??? Ois quines coses, d'una sardina i una granota a algunes escoles a un pobre conillet d'indies a altres!

alatrencada dijo...

I un cor de be també vam disseccionar!

Cap gat eh? No pateixis Chatnoir. I gràcies per confiar en el meu encant irresistible.