Estel fugaç

"L'educació és una cosa admirable. Però és bo recordar de tant en tant que res que valgui la pena es pot ensenyar" Oscar Wilde

La meva germana d'ulls blaus ha vingut avui a sopar a casa.

Feia molts dies que no ens vèiem i havia de comentar-li vàries coses. Només començar el primer tema ja m'ha dit que estava molt cansada. Pel segon m'ha engegat que ella ja tenia prou maldecaps i sols li faltaven les complicacions dels altres. I amb el tercer tema pel qual semblava mostrar una mica més d'interès, algú ens ha interromput.

Pobreta! Demà s'estrena com a professora i està una mica espantada. Va estressada preparant els temes. A sobre li toca viatjar per fer els cursos i també s'ha de desplaçar quan vol veure el seu nòvio que viu a una hora i mitja de cotxe.

Així que no m'he enfadat quan després d'haver-me despatxat per a posar-se a estudiar, s'ha passat gairebé una hora de xerrera amb el nòvio. És clar, com que no paga ella el telèfon... I també li he perdonat que passés de mi quan li he preguntat què li semblaven els meus pantalons nous. Ni m'ha mirat per contestar-me que tenia molta feina i l'estava destorbant.

Ha decidit quedar-se a dormir. Ha dit que era perquè estava tipa d'anar amunt i avall. Jo crec que està tova i a part de la calefacció de la mansió familiar necessita calor humà. Li he donat un petonet de bona nit i un consell fruit de la meva experiència: si et pregunten alguna cosa que no saps, alguna altra que quedi bé ja t'inventaràs.