Llepafils

"Sovint m'he hagut de menjar les meves paraules i he descobert que eren una dieta equilibrada"
Winston Churchill

No suporto la gent que menja tot el que li ve de gust i no s'engreixa. No és just. Jo si m'excedeixo m'engreixo. M'agrada tot, dolç i salat, em perd el pa, i un bon vi per acompanyar... Quan m'alimento amb vegetals, planxa i suprimeixo el dolç m'aprimo. No falla. Gana no passes, passes ganes... de menjar tot allò que et vindria de gust.

M'encanta el menjar saludable, sóc feliç amb les meves amanidetes, fruita entre hores, cuina al vapor, infusions... sempre que oblidis altres opcions més apetitoses, és clar. Ja és trist haver-se de negar al plaer de la bona taula, una de les coses més meravellosos d'aquesta vida. Tot per la influència dels cuerpos Danone! Ja podria tornar l'època de les rodoneses com a ideal de bellesa. Jo seria la cobejada dama que guanyaria la batalla a les meves anorèxiques alumnes incrèdules de la perfecció ampul.losa que imperava en èpoques passades. Tant de bo pogués fer cas omís als cruels dictats de les modes, però no puc. Ja estic adaptant aquell Sonet de Garcilaso:

"En tanto que de rosa y azucena
se muestra la color en vuestro gesto
y que vuestro michelín graso, funesto
a dieta de vejaciones ordena..."

Ahir vam fer una trobada d'amics, trobada gastronòmica s'entén. Després de liquidar voraçment les suculents exquisideses i extasiar-nos amb la deliciosa fondue de xocolata de postres, ens va venir la mala consciència. Potser l'efecte del vi va ser el que va provocar que tots els presents acabéssim firmant un "Manifest Antisacsó" basat en dos fronts d'atac
Pla A: perdre pes / Pla B: posar-se catxes

El punt àlgid de la "Croada antigreix" va ser l'arribada al saló de la bàscula de bany. Els meus crits deurien ser escoltats per algun déu de l'Olimp que va causar la descàrrega de les bateries de tal monstruós aparell. Crec que l'amfitrió, el Professor Penyacarbassa, va negar la presència d'altres generadors electroquímics a la casa per a lliurar-nos d'una vexació col.lectiva de tal magnitud.

És senzill fer règim. No cal que ningú ens expliqui què es pot menjar i què no, quina combinació és la més adequada i quina és totalment contraindicada.

És fàcil començar a fer règim. I molt més encara abandonar-lo. El que costa és mantenir-se ferm i no baixar la guàrdia, una forta mentalització i una voluntat de ferro. En èpoques d'alta conscienciació i sacrifici, he arribat a creure que la paella deliciosa, els greixosos peus de porc o el calòric pastís amb xocolata desfeta no em venien de gust de debò. Quina persuasiva i poderosa capacitat posseeix la ment humana!

Això de fer-me la desmenjada a mi no em va. És el que em fot quan faig règim, fer veure una cosa que no és. Però potser la recompensa de tornar a cordar-te els pantalons amb facilitat o poder-te posar aquell vestit cenyit sense passar vergonya, bé mereix aquesta negació de personalitat abundosa. I què hi ha més reconfortant a tant sacrifici que un piropo totalment indecorós llençat per un apetitós obrer de la construcció... mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm Quina gana!