miércoles, diciembre 27, 2006

24, 25 i 26


"Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l'Infant.
Taronges d'or es tornen
a l'arbre de Nadal"
Tomàs Garcés

I ha passat un altre Nadal...

Comencem menjant. El 24 ja vam tenir dinar especial amb els tiets de la ciutat de les Arts que des de que la iaia està delicada no fan paella per Nadal. Encantada em vaig oferir a recollir la cuina, llàstima que amb el rentaplats s'enllesteix massa ràpid i no em vaig poder escaquejar de la sobretaula. Van aconseguir que esgotés el meu repertori de somriures amb tanta opinió sobre el que em convé i finalment em vaig guanyar una frase semblant a "Ui... se t'està agrejant el caràcter..."

Fent punts per a l'ingrés al "Club de Solterones amargades" després d'un sopar d'estar per casa vaig anar a Missa del gall. Més d'una vintena de cantaires havia reclutat la meva mare per cantar nadales. Mitja hora abans fem un repasset, amb els hits nadalencs el triomf està assegurat. El més divertit és que sempre algun espontani s'afegeix i mai tindré cor per fer-lo callar. Sent Nadal i amb les oïdes poc exigents de la majoria de caps blancs no cal patir. Al final donen pastetes i vi dolç, és l'única manera d'aconseguir que els poc devots trepitgem la casa del Senyor almenys un cop l'any.

Poc em va durar l'expiació dels pecats perquè vaig acabar la nit fent maleses. Tot i així el Pare Noel se'n va enrecordar de la Pastora Caterina i em va portar unes arracades del color de les taronges de la Xina. De joves amb els amics fèiem la "bona acció" d'anar casa per casa a cantar al Pessebre a canvi de teca i beguda. Ara algun jove propietari acull la colla pastoril confiant en la benevolença dels veïns. No ens reprimim ni un decibel! El moment més esperat és el "Santa nit" amb contracant de soprano. A un nouvingut li sorprendria molt aquesta curiosa cantada tradicional d'una colla de "+ de 30" amb guitarra, percussió de pandereta o rasca-rasca improvisat.

Després d'una nit d'excessos poques ganes tens el 25 d'Escudella i Carn d'olla. A casa el nostre menú sempre havia estat Cocktail de gambes i Cuixa de bé. Les Teresines pelant llagostins i el pare encarregat del forn feien una preciosa estampa de la vigília de Nadal. Fins que la mare i la tieta es van amotinar i ara anem de restaurant.

Tarda de torrons a ca la iaia sense "Fum, fum, fum" de tabac gràcies als nens. Jo encantada de fer de tieta. Vaig disfressar la nena fan del rosa de fada i el germanet tímid de PapaNoel versió Superman, ella portava capa i ell no podia ser menys. El petit Ismael també va voler tenir vareta màgica i vaig carregar-me part de la decoració nadalenca per acontentar-los a tots. La germana d'ulls blaus, nòvio i els nens que em diuen Mary Poppins arribaven a l'hora dels versos i les cançons.

I l'endemà Sant Tornem-hi, altrament dit Sant Esteve... Al matí passeig amb bici vora el mar sota un sol espaterrant a veure la tieta que porta dies a l'hospital. Com sempre, la felicitat mai pot ser complerta... Dinar d'atipar-se moderat i tarda de nens i comiats. I ara aquí escrivint amb la maleta encara a mitges. Sí, finalment deserció nadalenca: l'obrera de l'espectacle abandona la seva estimada Barcelona per trepitjar la ciutat de les ciutats. Me'n vaig a Nova York! Visca el fred i el Cap d'any sense raïm!

6 comentarios:

ullsblaus dijo...

bon Any i bon viatge! A veure com es comporten els ianquis i el fred

Colomet dijo...

Caterineta, bon viatge a Nova York, i no t'amoïnis pels pecats, no paga la pena.

Per cert, recordo una cançó d'uns energúmens anomenats Kul de Mandril, que tenien una cançó que deia: "Joder Catalina, mira que eres fina, me pegas en los huevos y casi me asesinas". Per descomptat la maqueta en cassette (no van arribar a publicar cap disc), és avui objecte de culte. No eren tan dolents, va ser un dels primers grups del mític i mai prou valorat Quimi Portet. Disculpa per la disquisició extemporánia, però m'ha passat pel cap i tal com raja.

alatrencada dijo...

1r dia a NY! La meva maleta i jo vam arribar sense inconvenients. La ciutat es fascinant, com formar part d'una pel.li ;)

@ Ulls blaus: Els ianquis es comporten, no tenim gaire fred i tampoc tenim accents.

@ Colomet: a la Caterineta coses mes greus en el mon l'amoinaran que no poder posar una dieresi.

el paseante dijo...

Has arribat a NY tota soleta!!! Jo encara estaria al Prat buscant la porta d'embarcament. Que vagi molt bé enmig dels gratacels.

ulls blaus dijo...

Es una pena que als comentaris no surti la data. Surt només l'hora (ha estat un pensament espontani) I clar, com saps si fa molt o poc que l'han fet (en especial dels posts antics) I amb aquesta reflexió tan bonica, us desitjo bon cap de setmana

ulls blaus dijo...

Per cert, són les 23.29 de divendres 29 de desembre jeje