Autogenerositat

"La recompensa d'una bona acció és haver-la fet"
Sèneca

Dies de "Desembre congelat" i els carrers plens de gom a gom. No suporto les aglomeracions i odio les compres d'obligació però m'encanta l'ambient nadalenc. Insuportable és el fil musical de nadales amb veu de nen de l'any de la picor que sona sense descans a la fira de Santa Llúcia. Prefereixo el "Fum, fum, fum" desafinat de les corals que surten al carrer per a guanyar alguns calerons. Quan era joveneta amb el Cor de noies de l'escola de música en una hora havíem arribat a guanyar 15.000 pessetes d'aquella època. I és que per Nadal tothom és bo i a la gent no li costa tant afluixar la mosca.

D'això s'aprofiten tots els col.les, associacions de veïns, esplais i grups de boy scouts. Cada any pateixes la persecució del nano amb talonari de loteria a la mà que sorteja una panera per a finançar el viatge de fi de curs. El que em fot més és que em diguin "senyora" i em parlin de vostè.

La gent que no pica no té cor. Tots tenim un passat. Me n'havia fet un tip amb els amics d'estafar el personal venent números al Portal de l'Àngel. Explicàvem que érem una jove companyia de teatre que necessitava diners per al muntatge del proper espectacle. Ens obligaven a la Marítima i a mi a cantar enfilades als testos de la cruïlla de Portaferrissa, així la venda era més eficaç. La sort ens beneficiava a nosaltres i els dos primers sortejos va sortir un número no venut. Però el tercer any un noi molt trempat va trucar per a reclamar el premi: "Un pernil i sis ampolles de cava". Havia comprat la butlleta per solidaritat amb la professió. Quina cara de gilipolles vaig fer repassant de dalt a baix aquell tros de mascle: el guanyador de la nostra rifa era sexyboy!

Fins i tot la tele treu profit de l'època daurada de la beneficència. Ja és tradicional que TV3 apart de reposar "Qué bello es vivir" ens vulgui tocar la fibra organitzant La Marató per aquestes dates. Els protagonistes de l'espot d'aquest any són dos ximpanzès que abans es dedicaven al circ i ara fan d'actors per publicitat. A l'anunci han d'aconseguir col·locar bé les peces d'un puzzle per endur-se'n un plàtan com a recompensa. Només un dels dos ho fa bé i aconsegueix el plàtan, però ens dóna una lliçó de solidaritat al compartir-lo amb l'altre, que no ha fet bé el trencaclosques. Una autèntica monada!

És una mica hipòcrita ser generós en èpoques de despilfarro generalitzat. Tots ens posem d'acord per a interpretar el paper de bona persona els mateixos dies, som poc originals. Estaria bé que ens animéssim a fingir la resta de l'any.

Confesso que aquest any la meva solidaritat serà molt egoista: em regalo a mi mateixa un viatge a Nova York per Cap d'any. Almenys com cada Nadal, per redimir els meus pecats, dirigeixo un petit cor que canta a la Missa del Gall i faig contenta la meva mare, organista oficial de la parròquia. Anar a a missa un cop a l'any no fa mal.

Aquesta "Santa nit" faré una altra obra de caritat gens meritòria. Els del cor del barri necessiten la col.laboració de la meva veu. El que no s'imaginen és que el favor me'l fan a mi que treballant de bruixa japonesa em quedava sense fer de "Pastora Caterina". Tant que m'agraden a mi els tradicionals concerts de nadales. A punt tinc les "tres taronges de la Xina"!