Hydrasensibilitat

"...No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?..."
Josep Maria de Sagarra

Avui plou. Un dia fantàstic per als nostàlgics, estar trist o melangiós amb un sol espaterrant no ve de gust. A mi no m'agrada la pluja perquè sóc molt còmoda i el paraigües el trobo una molèstia. I anar sense i quedar tota xopa és un luxe que una cantant no es pot permetre.

Però jo sóc una fan aquàtica. Bec moltíssima aigua i conseqüentment pateixo "Toilet's dependence", una malaltia força contagiosa en el gènere femení. El Professor Penyacarbassa no pot entendre per què cada vegada que vaig al cine o al teatre haig d'anar al lavabo encara que l'obra estigui a punt de començar. I a l'entreacte repeteixo visita al sr. Roca, per si de cas. No em perdona que per culpa d'aquesta obsessió urinària tots els actors i músics m'haguessin d'esperar amb els ulls de sala apagats el dia de l'estrena del darrer musical que vam fer plegats.

Beure molta aigua és el que sempre es recomana als que volen perdre pes. Jo ho faig per tenir les cordes vocals ben hidratades, seguint consell de la meva foniatra. Quan feia de mestra sempre m'acompanyava l'ampolleta de Font vella, anar bevent i anar pixant entre classe i classe, una bona manera d'airejar-se. Ara que faig d'artista ni m'haig d'encarregar de l'aprovisionament, tot de caixes amb ampolletes d'aigua ens esperen a cada teatre, i sempre en sobren per a carregar i endur-te-les pel viatge o per la nit a l'hotel.

De poc serveix la meva insistència per augmentar el contingut d'aigua del meu organisme, la meva pell fina i seca amb facilitat sembla la d'un llangardaix. El meu pressupost destinat a potingues i cremes hidratants us escandalitzaria. Com que sóc molt delicada no serveix qualsevol marca barata, ha de ser reconeguda i si és de farmàcia millor. La senyoreta és molt sensible i algun component li podria fer al.lèrgia. A més segons quina textura o olor tampoc no la suporto. Pensareu que sóc una exagerada i els amics me'n fan molta conya, amb certa raó, però han observat en les meves pròpies carns els efectes devastadors de segons quins frec a frec.

Hi ha molta gent que compra amb molta il.lusió les seves cremes i després no les gasta i té tota la col.lecció en exposició a casa. Almenys jo sí que les gasto. Impensable per a mi és sortir al carrer sense posar-me la meva crema hidratant a la cara. Imprescindible en el kit de salvació hidràulic juntament amb el Bodymilk, crema de mans i el cacau dels llavis. En segon terme estaria l'anticel.lulítica, el contour des yeux, la de les durícies dels peus, la mascareta i l'enserum capil.lar, la desmaquillant... i alguna que me'n dec descuidar. I és que m'hi va la pell! No és una questió de bellesa. Si no me'n poso em descamo i em tiba, em fa mal.

Ja ha parat de ploure. Vaja! Estalviarem aigua i no ens podrem posar a plorar, no tenim l'excusa del dia de pluja. Tant de bo tots els problemes d'alta sensibilitat es poguessin resoldre amb una emulsió d'aplicació farmacèutica o cosmètica. No defalliré en la recerca d'una crema que pugui guarir els desassossecs de la meva ànima sensible.