Disappointment

"Abandonar pot tenir justificació, abandonar-se no la té mai"
Ralph Waldo Emerson

Vaig trucar ahir a Miss Straight per anar al cine. Hi anava amb Mlle. Nostalgie i vaig pensar que aniria bé afegir un toc anglosaxó als comentaris posteriors sobre la pel.lícula. Feia dies que no sabia res d'ella i volia saber com li anava amb aquell company de la feina amb el que estava migsortint.

"Estic molt bé de tot menys del cor": Frase que resum l'estat de moltes persones que conec però que només Miss Straight és capaç d'engegar-te als 30 segons de conversa. Ella és de les directes, parla clar i va al gra, i encara més si es tracta d'estalviar telèfon.

"Ja... amb el que em costa trobar algú que m'agradi...": De res serveix que jo intenti treure-li ferro a l'assumpte dient la mentida pietosa que ja apareixerà algú altre molt més interessant que alegri la seva vida. Molt complicat sent ella una de les persones més exigent que conec, començant per ella mateixa, és clar. Dieta super rigorosa, 2 hores de gimnàs diàries, treballadora, eficient, complidora, no fuma, no beu, no folla...

"Només hi ha 3 inconvenients que obstaculitzen... bla bla bla... El primer és que ell acaba de sortir d'una anterior relació recentment...", l'excusa de sempre, vaja. "i jo l'entenc... és que encara pensa en... tot i que...però ell deia que... bla bla bla" Pufff Encara n'està del tot penjada.

"El segon és que l'empresa..." S'està allargant massa per telèfon avui Miss Straight vaig pensant. Què???!!!?? "sí, ja ho sabia quan vaig firmar el contracte, que l'empresa ens prohibeix casar-nos..." Valga'm Déu! Només es tracta de començar a sortir junts i no de decidir ja quants fills tindreu o el restaurant on celebrareu les Noces d'Or! I a més, com pot tenir dret una empresa a decidir la vida privada dels seus treballadors??...

No puc ni concentrar-me en escoltar què més m'explica, només noto com canvia el seu to de veu per dir-me: "I el tercer és... és... bé, és... no sé... el tercer inconvenient és... que no li agrado prou" Vet aquí el punt essencial de la qüestió. Que no li agrada prou. Que Miss Straight li agrada per anar a fer un cafè, o anar a sopar, o al cine... perquè li resolgui els problemes al despatx, li escolti les seves cabòries i per tenir companyia de tant en tant quan se sent sol. I ella vinga a fer-se il.lusions. Però no li agrada prou com per a adquirir algun tipus de compromís. No sé per què aquesta història em sona...

Com pot no agradar-li prou Miss Straight a aquest desgraciat! Una noia tan fantàstica amb casa, cotxe i estudis. A part de ser intel.ligent, és guapa, alta, rossa, està bona i fa un pastís de poma impressionant. Com pot no agradar-li prou la meva amiga a aquest egoista que només vol escalar posicions en la repunyetera empresa, i que en les nits solitàries prefereix pensar en la seva ex! L'únic que puc fer és felicitar la seva antiga nòvia per haver-lo deixat a temps.

Sempre tendim a pensar meravelles de les nostres amistats o familiars i trobem les seves parelles inadequades i indignes de l'amor que els professen. Jo sempre he procurat estar bé amb els packs dels meus amics, arribant a fer veritables esforços per tenir bona relació.

Li agraeixo al Mr. Excuses que m'estalviï tot això. Després de jugar al flirteig i seduir la difícil Miss Straight és molt millor no iniciar una relació seriosa amb ella. L'haurien d'interrompre bruscament el dia que algun company de feina copsés el seu amor i els delatés, o el dia que la seva ex volgués com l'anunci d'Ikea redecorar amb ell de nou la seva vida, o el dia que Mr. Excuses trobés una Signorina, una Fräulein o una Pubilla de casa nostra que tot i que no li agradés prou li fes més el pes que la Miss destronada.

No m'estranya que Miss Straight prefereixi la companyia dels animals a la dels éssers humans. El que em costa d'entendre és que pugui refer-se d'aquest mal tràngol sense recórrer a la xocolata.