La meva primera publicació

"Ets responsable de la teva rosa"
Antoine de Saint-Exupéry

Doncs estic contenta perquè sembla que finalment he aconseguit tota soleta crear el meu blog! Potser us semblarà una tonteria, però penseu que per mi tot això de la informàtica, els ordinadors, internet... em costa molt. I no hi ha res més satisfactori que sortir-te'n amb una empresa d' envergadura colossal...

Moltes vegades penso en quines coses sé fer que tinguin alguna utilitat, però em vull referir a una UTILITAT real. Escriure aquest blog no en suposa cap ni una però serà una bona manera de tenir-me entretinguda. Tantes hores i esforços que dediquem a segons quines coses aconseguides a força de sang, suor i llàgrimes que al cap i a la fi no serveixen de res. En canvi, no em preocupa no saber conduir, em costa obrir una ampolla de vi i amb prou feines cuino de subsistència... Recordo que un professor de la universitat deia sempre que hi havia tres coses a realitzar a la vida: escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill. De moment vaig 3 a 0, però no ve d'aquí... Per no tenir, no tinc ni cotxe, ni casa, ni hipoteca, ni lloguer; ni gos, ni gat, ni animal de companyia; ni fills, ni marit, ni nòvio, ni rotllo de temporada. I per acabar-ho de rematar, ara mateix tampoc tinc feina! No penso fer el ploricó perquè en part dec ser responsable de tot això Aaaaaaaaaaaarrrrrrrrrrrggggggghhhhhhhhhhh (va bé això d'escriure un blog per treure neures, eh? Veig que m'estalviaré les visites al psicoanalista, i això m'anirà la mar de bé per la meva economia)

Bé, doncs, resumint, que és tard: avui m'he sentit menys inútil que normalment perquè he aconseguit crear el meu blog (és fàcil, ho sé, però deixeu-me estar orgullosa de mi) i divago sobre la utilitat d'escriure aquest blog. Suposo que em continuaré entretenint en coses poc útils a ulls pràctics però que per mi seran cabdals. Vull viure amb la importància de les coses petites i vull creure que no tenir res és tenir-ho tot.