Final amb premi

"Todos creen que tener talento es cuestión de suerte; nadie piensa que la suerte pueda ser cuestión de talento."
Jacinto Benavente

La grossa de Nadal no ha tocat ni a la Bruixa d'or de Sort ni a la Bruixa japonesa. Era impossible ja que no he comprat ni una sola participació. Prou loteria és estar treballant en el que m'agrada!

El cap de setmana viatjàvem a la capital de la Catalunya central. Mitja hora esperant a l'impresentable del conductor de l'autocar que ens va fer arribar justets al teatre. Vam fer una molt bona funció, motivats potser per la presència d'un dels jefes del Triumvirat a platea. Sense família ni amics al públic sorprèn que et facin sortir a saludar tantes vegades. L'instigador de tal ovació deuria ser l'amic de la terra de la boira que va abandonar un gos per a veure actuar l'obrera de l'espectacle.

I dimecres i dijous cap al Baix Camp. L'últim dia tots els actors, tècnics i currantes de producció estàvem convocats per la direcció japonesa a fer una copeta nadalenca abans del viatge. Petons i bons desitjos, torrons i xocolates, brindis i comiats. Vaig arribar conscientment tard a la cita. Massa perillós per a la que seria una excel.lent Reina del cava passar llarga estona aprop d'una ampolla.

Aquesta era l'última representació per a tres membres de la companyia. A la mitja part ens menjàvem les pastetes del comiat i les restes del pica-pica nadalenc de la tarda que algú havia arreplegat. Aquí la gana em va guanyar i no vaig oferir resistència ni a les pastes salades, ni a les dolces, ni al cava! Va ser una funció molt divertida perquè és tradició entre els actors de fer brometes a escena dedicades als companys que pleguen. Entre les putadilles carinyoses, el cava i les visites a camerino per a pescar un bombó no estàvem gaire per la feina però el públic s'ho va passar la mar de bé.

Al final tot corredisses per a arribar a l'autocar. Aquesta vegada no només per les ganes de tornar a casa. Les companyies de teatre no som gens diferents de la resta dels col.lectius del món. No existiria Nadal sense "Amic invisible". El viatge de tornada se'ns va passar ràpid en la versió adaptada "El punyetero" del joc estrella més popular en aquestes dates nadalenques.

Ni llauna d'olives, ni torró d'Alacant, ni paletilla de Jabugo... Els japonesos són més alcohòlics. Per això els Tres Jefes de l'Orient ens han portat una de blanc, una de ros escumós i una de negre. Almenys en el lot de Nadal venia també un conductor guapo i simpàtic que arriba puntual i aparca l'autocar a l'estimat barri on la Marítima i la Bruixa fem vida occidental. A altes hores de la matinada i cansades com tornem cap regal és comparable a l'estalvi del taxi i del fred d'esperar-lo.